1-O i 3-O

Atípic. Aquest adjectiu l’hem fet servir fins a la sacietat des de l’inici de la pandèmia. Amb resignació en molts casos i amb paciència en d’altres seguim amb les nostres rutines intentant adaptant-nos a la situació. Quan arriben dates assenyalades podem intentar evadir-nos del context actual. El record del referèndum de l’1-O ens transporta a un temps on la llibertat era a l’ordre del dia. Quan vam votar per la democràcia, perquè el respecte a la nostra societat es demostra exercint el dret a decidir. Quan el govern espanyol va voler castigar físicament a la ciutadania amb les càrregues policials en una repressió impròpia d’un estat membre de la Unió Europea. Però sobretot quan la indignació que es va generar va tornar a fer sortir el poble al carrer el 3-O. Per fer una vaga general amb un ampli seguiment i especialment per l’inesborrable discurs del rei Felip beneint l’acció repressiva.

Enguany a Gelida commemorem aquests dos dies tant destacats a la concentració setmanal de cada divendres pels presos polítics i exiliats. És tot un reflex de l’evolució del procés després d’aquests anys. Es barregen sentiments diversos. Per una banda es manté el record viu de la mobilització democràtica ciutadana més important que s’ha fet en els darrers temps a Europa. Ens cal rememorar-ho perquè va ser increïble l’organització a tots els nivells per fer-ho possible. Però també ens fa ser conscients de les conseqüències d’aquest impuls amb la llarga llista de represaliats en aquests tres anys. El darrer el MHP Quim Torra, primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat. No sembla que hi hagi aturador en aquesta ofensiva. Encara queden molts capítols per viure d’aquesta història. Ara que de ben segur sempre ens trobaran tossudament alçats.