El Funi invisible
La invisibilitat és una percepció. No cal que físicament no puguem veure alguna cosa per fer-la invisible. Només que desaparegui de les nostres preocupacions i interessos és suficient per aïllar-la del dia a dia fins que caigui en l’oblit. Si es tracta d’un bé comú pot semblar difícil que succeeixi. Malgrat tot és possible. És el cas del Funicular de Gelida.
El “Funi”, com se’l coneix pels gelidencs, va iniciar la seva aturada per la revisió anual el passat 8 de maig. Havien de ser dues setmanes, la durada habitual, però des de llavors no ha tornat a funcionar. Estic segur que hi ha hagut alguna raó per la qual no tornés al servei, als caps de setmana. Tot i així no hi ha publicada cap tipus d’informació del perquè seguim sense l’únic funicular del Penedès. Al web de Ferrocarrils de la Generalitat, titular d’aquest transport, la darrera notícia és la de l’aturada anual. El de l’Ajuntament segueix informant dels seus horaris com si estigués funcionant. Si les institucions més properes, les quals l’haurien de promocionar i impulsar, obvien la situació del Funi, qui es preocuparà per ell?
Paradoxalment, enguany es compleixen 100 anys de la seva inauguració. Concretament l’1 de novembre serà l’aniversari del seu primer viatge unint l’estació de tren amb el poble. Tot un motiu d’orgull per aquesta joia del patrimoni català que molts països els agradaria conservar. Sempre he sentit que la fusta, base de la seva estructura i maquinària, era un dels grans impediments pel manteniment i la seguretat. Caldria preguntar doncs als responsables del Funicular del Monte Igueldo, a Sant Sebastià i molt similar al de Gelida, com han aconseguit que segueixi funcionant des del 1912, fidel al seu disseny original on la fusta és l’absoluta protagonista.
Així doncs, com si fos una relíquia oblidada en el despatx d’un historiador despistat, quan deixarà el Funicular de Gelida el seu estat d’aturada? A hores d’ara ja s’haurien d’estar celebrant actes per commemorar que el 1924, i per subscripció popular, va començar una iniciativa que va transformar una vila i generacions senceres connectant treballadors dels molins paperers i estiuejants.
