Sense platja
Darrerament, els intents per diversificar els recursos turístics a casa nostra han estat molt diversos. Des de la cultura a les estades esportives, passant per l’enoturisme, són ben presents en l’oferta del país. Tanmateix la base de tot, continua sent el sol i la platja. Pel primer no hem de patir gens… O potser sí ja que el canvi climàtic sembla desbocat. El 2023 va ser l’any més càlid de la història al món i aquest inici de primavera ja arribem a temperatures de 30 graus. És obligat adaptar-s’hi però de moment sembla més factible que el que depara el clima pel nostre litoral.
Cada cop més temporals i sovint més extrems s’estan menjant la platja. Abans era un episodi d’aquest tipus a l’any, el qual permetia regenerar més o menys de forma natural la sorra. Sinó també hi havia l’aportació artificial que es feia periòdicament. Ara això ha canviat molt ràpidament, fins al punt que hi ha en qüestió la fesomia de la costa tal com la coneixem.
L’arribada de la democràcia havia de significar el respecte a l’entorn natural, especialment el costaner, tant maltractat per la construcció els anys 60 i 70. Malauradament no ha estat així i els plans urbanístics van seguir projectant noves urbanitzacions a tocar del mar. Arrodonit amb la instal·lació de nous trams de passeig marítim arreu que impedeixen la mobilitat de les dunes.
Recordo quan era petit el model de platja de Les Madrigueres, al Vendrell, entre Calafell Platja i Sant Salvador. Davant de la sorra només hi havia un pàrquing que fora de temporada era buit permetent respirar la biodiversitat d’aquest espai. Segur que no era la situació idònia per un ecologista però el que va venir després als anys 80 i 90, amb tot un sembrat de blocs d’apartaments i un passeig pavimentat, és encara pitjor. Una història que no és pas singular de la costa del Penedès sinó comuna a molts municipis de Catalunya.
L’augment del nivell del mar i l’increment de fenòmens meteorològics és imparable. És imprescindible implementar mesures d’adaptació i mitigació. És necessari invertir en infraestructures costaneres sostenibles que ajudin a protegir de l’erosió, així com promoure pràctiques turístiques responsables, que minimitzin l’impacte ambiental i contribueixin a conservar els ecosistemes marins. Ens va el planeta i també l’economia.
