Verifica la teva identitat
Molt sovint ens trobem aquesta petició per part dels serveis d’internet. Hem de realitzar l’acció mecànica introduint les nostres dades per tornar a estar connectats. Tot i així aquesta rutina ens recorda la seva importància més enllà de la pantalla de l’ordinador o el telèfon mòbil. Una pràctica omnipresent en el món digital que ens fa replantejar la noció de qui som i com preservem la nostra identitat.
Recentment he tingut l’oportunitat de passar uns dies la ciutat de València. Hi era per córrer la mitja marató i coincidia amb el festival Open House, el qual se celebrava per cinquena edició a la capital del País Valencià. Ara feia un temps que no hi anava. Penso que des de Catalunya no es fa prou justícia a la rellevància del seu ric patrimoni cultural i arquitectònic. I per la seva banda els valencians no són prou conscients del llegat de la llengua catalana -anomenada valencià al seu territori- en el dia a dia al carrer. No per ser un fenomen conegut ha de continuar desapercebut.
D’entrada és difícil trobar a primera vista res escrit en valencià, a banda de la comunicació institucional, la qual de ben segur canviarà properament pel recent tomb polític anticatalanista. Moltes de les plaques dels carrers són també en castellà. Els comerços tenen noms locals i típics però ja està. La resta de la retolació, tant a l’exterior com a l’interior, la llengua valenciana és pràcticament absent. Em recorda al sud-oest dels Estats Units, on a la toponímia trobem el passat espanyol ben reflectit però para de comptar, l’anglès és la llengua vehicular. Caminant per València i parant l’orella es constata que a la gran ciutat l’ús del valencià en la vida quotidiana s’està perdent. Per exemple a l’hora d’adreçar-se fora del seu cercle proper els valencianoparlants acostumen a fer-ho per defecte en castellà.
La diversitat lingüística és un tresor cultural i una manifestació de la riquesa de la nostra societat. La llengua és un reflex de la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat. Perdre-la és, en certa mesura, com perdre una part de nosaltres mateixos. És un recordatori que cal estimar i protegir les nostres arrels i la dels qui ens envolten. No podem oblidar d’on venim i qui som.
